La responsabilitat del sistema
Llei Orgànica (LOE/LOMLOE)
Les administracions han d'assegurar els recursos perquè l'alumnat amb necessitats específiques — incloses les altes capacitats — assoleixi el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional.
Correspon a les administracions identificar i valorar de forma primerenca les necessitats de l'alumnat AC, i adoptar plans d'actuació i programes d'enriquiment curricular adequats.
S'estableixen normes per a la flexibilització (acceleració) de la durada de les etapes del sistema, amb independència de l'edat de l'alumne.
Decret 150/2017 (CAT)
L’atenció educativa ha de ser universal i inclusiva. No cal esperar al fracàs escolar ni a un diagnòstic clínic extern per actuar.
Carta de drets de l'infant amb AC
Més enllà de la llei, hi ha l'ètica de la infància.
Dret a saber sobre la pròpia alta capacitat.
Dret a aprendre alguna cosa nova cada dia.
Dret a sentir passió pel propi talent sense demanar disculpes.
Dret a tenir una identitat més enllà del propi talent.
Dret a sentir satisfacció pels propis èxits.
Dret a cometre errors.
Dret a buscar orientació per al desenvolupament del talent.
Dret a tenir diversos grups de companys i varietat d'amics.
Dret a escollir quines àrees de talent es volen seguir.
Dret a no haver de ser bo en tot.
Drets de les altes capacitats: dubtes habituals
Quins drets tenen els infants amb altes capacitats a Catalunya?
L'alumnat amb altes capacitats és considerat alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) i, com a tal, té dret a una atenció educativa adaptada: l'avaluació psicopedagògica de l'EAP, mesures i suports a l'aula (enriquiment, ampliació i aprofundiment del currículum) i, quan cal, l'acceleració i un Pla de Suport Individualitzat (PI). Aquest reconeixement deriva de la LOE/LOMLOE ↗ (articles 71 i 76) i, a Catalunya, del Decret 150/2017.
Què diu la normativa catalana sobre les altes capacitats?
El Decret 150/2017, d'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, estableix que l'atenció ha de ser universal i inclusiva: els centres han d'actuar des dels primers indicis, sense esperar un diagnòstic clínic extern, i aplicar mesures i suports de manera progressiva (universals, addicionals i intensius), amb un Pla de Suport Individualitzat (PI) quan calgui. Les altes capacitats hi consten expressament com a NESE (article 3.4) ↗.
Com puc exigir els drets educatius del meu fill amb altes capacitats?
El procediment habitual és sol·licitar per escrit al centre l'avaluació psicopedagògica de l'EAP, demanar un Pla de Suport Individualitzat (PI) amb mesures concretes i, si no hi ha resposta o és inadequada, elevar la reclamació a la Inspecció d'Educació i, si escau, presentar una queixa al Síndic de Greuges; les associacions de famílies (FANJAC i altres) ofereixen orientació. Com que l'atenció a les altes capacitats es canalitza per la via educativa ordinària (centre, EAP i Inspecció), documentar per escrit cada petició i fer-ne el seguiment és clau per garantir-ne el compliment.
La llei obliga els centres a atendre les altes capacitats?
Sí. La legislació vigent (LOE/LOMLOE i Decret 150/2017) obliga els centres a detectar, avaluar i atendre l'alumnat amb altes capacitats: és una obligació, no una opció. Aquesta obligació es tradueix en mesures educatives (avaluació psicopedagògica de l'EAP, enriquiment i ampliació del currículum, Pla de Suport Individualitzat i, quan cal, acceleració). En canvi, la normativa no preveu per a les altes capacitats la reserva de places ni els suports intensius reservats a les necessitats educatives especials.