Les Altes Capacitats (AC) descriuen una manera diferent de funcionar del cervell: una activitat cognitiva més ràpida, profunda i complexa que la mitjana. Aquesta base neurològica requereix reconeixement i una resposta educativa adequada, més allà del rendiment acadèmic.
Les Altes Capacitats són una neurodivergència.
Es defineixen per una configuració cerebral amb major plasticitat i eficiència neural. Aquesta base permet processar la informació i connectar idees amb una velocitat i complexitat superiors a la mitjana.
No equival a tenir més coneixements, sinó a disposar d'un sistema neurològic distint que percep i analitza la realitat amb una profunditat estructuralment diferent.
Les AC es defineixen estrictament pel potencial cognitiu disponible, i no s'han de confondre amb el rendiment acadèmic o laboral, ja que la manca d'estímuls adequats pot conduir al bloqueig o al fracàs, emmascarant la capacitat real.
Aquesta base neural implica una major reactivitat del sistema nerviós. Coneguda tècnicament com a sobreexcitabilitat, aquesta condició fa que els estímuls de l'entorn es rebin i s'integrin amb una intensitat i profunditat inusuals.
Disposar d'aquesta singularitat estructural i biològica exigeix una resposta diferenciada de l'entorn.
En l'etapa educativa, l'adaptació curricular és un dret normatiu (NESE) i una necessitat de salut, no un privilegi.
Malgrat que la normativa ho contempla, s'aplica de manera molt residual (veure evidència).
L'alta capacitat no garanteix l'èxit ni el benestar. Aprenen ràpid, però necessiten acompanyament específic per convertir el potencial en talent. Sense reptes ni suport emocional, el risc de desmotivació i fracàs és elevat.
Font: NAGC (National Assoc. for Gifted Children)
Capacitat no equival a rendiment acadèmic. La manca de repte intel·lectual i els continguts repetitius empenyen molts alumnes al fracàs escolar o a un rendiment per sota del seu potencial.
El talent no és un "regal" estàtic, és un potencial dinàmic que s'ha de cultivar. Sense un entorn que plantegi els reptes adequats, aquest potencial s'estanca i no es tradueix en competència real.
Les famílies no busquen l'etiqueta per estatus, sinó per pura necessitat. Solen recórrer al diagnòstic quan veuen que pateixen emocionalment davant la manca de resposta d'un sistema que, massa sovint, desatén la seva singularitat.
Referència: SENG (Supporting Emotional Needs of the Gifted)
No els manquen habilitats socials, els manquen iguals intel·lectuals. Busquen companys amb qui compartir interessos complexos o reflexions profundes, independentment de la seva edat biològica.
Referència: Leta Hollingworth (Peer relations)
L'estimulació ajuda, però no crea la capacitat. Cal una base genètica i neurobiològica prèvia. No es poden "fabricar" unes altes capacitats simplement saturant-los d'extraescolars.
Referència: Genètica del Comportament (R. Plomin)
A Catalunya, es detecten el 0,3% dels alumnes enfront del 10% estimat. Aquest col·lapse del sistema genera fracàs escolar i patiment evitable.
Veure l'evidènciaTroba suport, guies de detecció i protocols per avançar. Eines pràctiques per identificar, actuar i connectar amb altres famílies.
Descobreix els recursos